tag:blogger.com,1999:blog-1580392111971717617.post6734688216919393443..comments2024-02-15T08:10:25.948+01:00Comments on Materiales para pensar: ELOGIO DE FREUDluis roca jusmethttp://www.blogger.com/profile/16491346578695057426noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-1580392111971717617.post-40135721465861739332016-05-14T18:18:45.336+02:002016-05-14T18:18:45.336+02:00Mai no s'acabarà d'entendre Freud, ni tan ...Mai no s'acabarà d'entendre Freud, ni tan sols l'esqueix d'ell que va suposar Lacan amb els seus seminaris, la veritat és que la mateixa veritat, ja vinga des de la ciència o des d'un animisme africà o occidental és un més dels cinc discursos humans i tan vàlid com el de l'acumulació de plusvàlues, el poder, el saber o la creació i encumbració del saber, els quatre altres.<br />La veritat no és l'important del discurs sinó la seua intenció, aquesta frase, que sembla d'un nihilisme absolut no té res de nihilista és més és una apologia de la vida; combatre amb la vida a tots aquells que envegen o ataquen materialment amb el gaudi o l'ideal que suposa la seua veritat, i jo finalment dic, si existira una sola veritat ¿no l'hauríem trobat ja més de dos persones? Hi ha qui estima fer mal per a rebre el càstic i així alleujar-se d'existir, el 80 % de la població, són els masoquistes i hi ha qui els agrada manar la pròpia vida i la vida dels altres, són els sàdics, l'altre 20 % i entre tots ells hi ha tantes veritats com persones hi som. Doncs la paraula veritat és una entelèquia a l'igual que la de felcitat. Una altra cosa és l'eufòria, típica de la maníaco-depressiva o la joia típica de la histèria, jo et puc assegurar, Luis, que un normòpata convençut, i dic convençut, per a fer veure que siga molt normòpata, ells no estan en la presó de la identitat, no té mai alegria, no té mai joia, però pot o no ser feliç.<br />El dolor és un grau del plaer i açò ja ho va entreveure Freud a "Més enllà del principi del plaer", el plaer és el gaudi, l'instint de mort, i Lacan afegeix que cal plaer, però també dolor, amor, desig, i tots els sustantius que existeixen, perquè l'Home és un equilibri tan inestable com necessari i fràgil.<br />I no cal oblidar per a la psicoanàlisi a aquell "fill" rebel de Freud que va ser Jung, ells deia que per a la trobarda amb un mateix calia fer les paus amb la nostra "ombra", no donar-li la nostra ànima, però sí arribar a una entente.<br /><br />Vicent Adsuara i RollanVicent Llémena i Jambethttps://www.blogger.com/profile/04031704012610667883noreply@blogger.com