tag:blogger.com,1999:blog-1580392111971717617.post2506703259130232328..comments2024-02-15T08:10:25.948+01:00Comments on Materiales para pensar: UNA INTRODUCCIÓN A SLAVOJ ŽIZEKluis roca jusmethttp://www.blogger.com/profile/16491346578695057426noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1580392111971717617.post-50338293554151095252016-02-11T01:58:29.556+01:002016-02-11T01:58:29.556+01:00I açò de l'amor i l'amor en la fe en la co...I açò de l'amor i l'amor en la fe en la comunicació ho dic amb el mateix esperit amb que Nietzsche va dir, un per un, filòsof per filòsof, poeta per poeta, en la màtrix del llenguatge, tic la suficient força com per a dividir la Història de la Humanitat en dos.<br /><br />VicentVicent Llémena i Jambethttps://www.blogger.com/profile/04031704012610667883noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1580392111971717617.post-11543137712313590562016-02-11T01:37:16.333+01:002016-02-11T01:37:16.333+01:00He escoltat el teu anàlisi en vídeo sobre Zizek i ...He escoltat el teu anàlisi en vídeo sobre Zizek i jo et diria que el discurs de l'analista no es pot mai translladar a allò polític o a la política, ni tan sols a la moral i sí a l'ètica individual, absolutament individual.<br />Un transllat d'aquest discurs a la política el transforma en un discurs de l'amo, realment de l'amo.<br />Per a mi, que solc estar en el lloc del que tu anomenes i Hegel anomanava un "ànima bella" tinc una posició filosòfica, pel que dius i amb el que has dit molt semblat a Zizek, potser pel meu anàlisi, i per això cal mirar a Plató i preguntar-nos ¿el que pensem, sentim o escrivim i parlem és nostre? La resposta és una xicoteta, ínfima part, d'ací a què si em copiaren demanaria que em deixaren seguir publicant els meus articles, no em passaren pel discurs capitalista o no els hi passaren.<br />Potser jo pretenc fer de la meua existència en el catolicisme donar una explicació al pecat original i com minoritzar-lo, com intentar minimitzar el sou que hem de pagar a allò roí, al mal; i així m'ha eixit l'única eixida possible, la unió del discurs de l'amo, de l'universitari i de l'histèric en llibertat, en un món on la dinàmica de la tecnologia faça "Més" que una màtrix, més que la màtrix del llenguatge en què estem i sí un món on es puga fins i tot viure una jornada explosiva a un mercat financer, amb tot de sentiments de fallida i de triomf monetari, com viure fins una mort simbòlica i per a qui ho vulga en una batalla de la I Guerra Mundial o de qualsevol guerra existent o inventada, això ja és possible, imagina't dins de vint o trenta o cent anys més tard, Luis, si ho sabem "equilibrar", si sabem equilibrar aquests sentiments, el pecat original o el plus al mal, o els diferents interessos vistos des del punt de mira marxista, arribarem a aquesta societat, que no m'agrada, però veig com l'únic camí contra la globalització, tot i que siga la mateixa globalització, tot i que sesgada, o de cada símptoma.<br /><br />En fi, amb el que filòsofs, patafísics, teòlegs, lingüístes, butaners, illetrats de tota mena, així com científics, poetes, obrers de la construcció farem a la xarxa i als nostres àmbits educatius o de relació i que seran presos per l'elit dels discursos de l'amo i de la ciència, que en un contracte tindran en comptes a l'histèric, per que és necessari per a la pròpia supervivència, i això és el que els farem veure. Amb l'amor, i l'amor de la fe en la pròpia comunicació.<br /><br />VicentVicent Llémena i Jambethttps://www.blogger.com/profile/04031704012610667883noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1580392111971717617.post-85073138599815438362016-02-09T15:23:09.993+01:002016-02-09T15:23:09.993+01:00L'Altre i el Gran Altre no existeix, perquè i ...L'Altre i el Gran Altre no existeix, perquè i ho vaig corroborar en dos segons fatídics, fa molt de temps i degut a una febra, hi ha o és o És un "no-res" que té la major força que cap cosa o que res puga tenir.<br />Perquè no es pot concebre la Cosa en sí, Heidegger posa la cosa en el concepte, però la Cosa només es pot concebre en un acte de fe, fe que s'obvia normalment, i perquè Lacan sembla incontestable? perquè mai no es contesta, sabent que el llenguatge parla en nosaltres de vegades em pregunte si no hem fet un viatge d'anada i de tornada, En el principi fou el Verb, el Verb es va fer carn i habità entte els hòmens, i ho saps tu, i jo quan sentim o veiem que una pedra cau al número tretze d'un sambori pintat per xiquets al carrer, o quan, i m'ha passat fa un parell de segons una pedra en pronunciar la paraula, cau en la meua finestra al costat de la que escric, el que Jung va anomenar, "no me'n reocrde ara", i és que la nova psicoanàlisi no es planteja la lògica de l'amo ni la simple lògica, ni tampoc la seua contrària, es planteja ¿estar? Viure, que l'important, en definitiva és la intenció. El que no entenc de Zizek és la seua influència o la part de la influència de Marx, però jo també he tingut la mateixa influència, digues-li Tito o Franco i la meua logicificació del comunisme i el meu primer nus.<br />Segons Nietzsche hi ha dos tipus d'hòmens, els intuïtius i els conceptuals; aquests darrers són generalment les persones que transiten més sovint i, tots nosaltres quan hi transitem, pels discursos de l'amo i del capitalista, aquests dos tipus de discurs són els que han dictat la realitat, que jo anomene “real-il·lusió” de la finitud, amb els seus conceptes han creat allò finit, que és real com a simple il·lusió o “real-il·lusió”, valga la contradicció.<br />Hi ha una llei de la física que diu que la matèria no es crea ni es destrueix, que només es transforma, doncs, la vida, la Vida en majúscules, tot tipus de vida també segueix aquesta màxima, tot pensant que tot té d'una o altra manera l'empremta d'allò viu, des de lleis físiques fins als moviments, reproducció i nutrició.<br />No hi ha mai una mort de la vida, la vida no acaba mai, sinó que es transforma en un altre tipus de vida, ja siga aquesta dins de la nostra dimensió o en dimensions que es podrien explicar amb l'espiritualitat.<br />Vivim en un multi-vers infinit de dimensions en allò macro i en allò micro, dimensions de les que només en som conscients d'una, exceptuant els individus antena, els folls, que poden tenir, ben educats, informació i vivències d'altres, totes interactuen entre elles i, les persones, éssers vius, objectes o coses d'altres dimensions poden viure en nosaltres. Què estic negant les divinitats? No, fins i tot aquestes es fan materials en forma de consciència en nosaltres, en cada cosa, objecte, ésser viu o persona, l'única seua diferència amb nosaltres és el seu “saber” creador i la seua “intel·ligència” ordenadora, dues cares, el yin i el yang de la consciència.<br />La mort, allò finit és una il·lusió, la “real-il·lusió” de què ens valem i que hem de pagar per a poder-nos comunicar, per a poder fer el nostre llaç social i el nostre llenguatge, que com a contradicció està per damunt de tot, perquè el tot és llenguatge.<br />Hi ha una frontera on s'ajunta allò material i allò espiritual, els viatgers del temps i els esperits d'éssers de totes les dimensions, en aquell país estem quan enfollim, quan un trauma ens obri la possibilitat de fugir de la lògica de l'amo, perquè per a ell i per ell està feta aquesta lògica i realitat.<br />Deixem lloc a allò ignot, al mite, en això raurà en part la Nova Era, de Déu, Crist i Dionís, de la que ja estem al III any.Vicent Llémena i Jambethttps://www.blogger.com/profile/04031704012610667883noreply@blogger.com